Diari de sessions

20/02/2019 - COL·LOQUI AMB JOAN TARDÀ

Text: Toni Álvarez

El passat dilluns 18 de febrer vam rebre la visita de Joan Tardà i Coma, catedràtic de llengua i literatura catalanes, llicenciat en filosofia i lletres i professor de secundària entre d'altres. A més a més, actualment exerceix de portaveu del grup parlamentari Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats.

Amb una trajectòria política molt extensa, amb militàncies a diferents partits i amb l'experiència del final del règim franquista i posterior transició cap a la democràcia, l'objectiu principal d'aquest col·loqui era poder plantejar-li una sèrie de qüestions de cert interès i relació amb l'actualitat política, social i cultural del país.

Degut al gran nombre d'assistents previstos, entre col·legials, ex-col·legials i altres, l'acte va traslladar-se per motius logístics a la capella, on varem poder gaudir d'un ambient familiar i favorable al plantejament de preguntes, moltes de les quals van haver de quedar sense formular-se per manca de temps.

L'acte va ser introduït per Sergio Moreno i mediat per Miquel Amengual, amb unes breus paraules inicials del nostre convidat. Els temes principals giraren entorn a la situació político-social catalana, el procés judicial obert que implica a les preses i presos polítics catalans, el conflicte pressupostal i la convocatòria d'eleccions, i l'ascens del feixisme a les institucions estatals i europees.

Els col·legials vam poder gaudir d'una vetllada molt interessant, amb un referent de la política i el diàleg com Joan Tardà, qui no va deixar a ningú indiferent.

14/04/2018 - JORNADES REPUBLICANES 

Al llarg d'aquesta setmana hem celebrat les Jornades Republicanes al CMU Ramon Llull que han tingut com a culminació l'acte commemoratiu d'avui on hem llegit aquesta proclama:

Companyes i companys,

Avui, 14 d'abril, volem commemorar el naixement de la Segona República Espanyola, una de les efemèrides de més transcendència en la història política contemporània del nostre país. Avui, fa 87 anys, gràcies a l'empenta popular sorgia un nou sistema polític amb anhels de transformació i que fou capaç de dur a terme grans progressos socials i per la justícia. Aquest anhel de canvi i de transformació que al llarg de la història ha empès els moviments polítics naixents ens ha de valer com a exemple i inspiració per no defallir en les lluites socials per la justícia i la igualtat.

La República ens ha de valer com a exemple, també, en aquests temps que vivim a nivell polític, de germanor i d'enteniment entre els distints pobles d'Espanya per tal d'assolir aquells objectius comuns i de fer les nostres societats més justes.

No pretén aquest ser un acte de mitificació cega del passat. Com totes les èpoques històriques, la de la República també va estar plena de contradiccions i daltabaixos, però ara en què la història es manipula en funció dels interessos de cadascú esdevé més important que mai mantenir la memòria col·lectiva viva i no permetre que el record d'aquells que lluitaren per algunes de les més nobles aspiracions de l'ésser humà caigui en l'oblit amb el que això suposa per a la vigència dels moviments socials. I és que la de la República fou la història d'una legitimitat escapçada per la imposició de la força contra la raó i contra la voluntat popular. Dues vegades, el poble, sense altre força que la del seu esperit, sense altre armament que el de la seva confiança en la llibertat, va dir clarament, inexorablement, de quina forma volia que el país es governés. Dues vegades, una amb la papereta electoral, l'altra amb el fusell, va dir ben fort que Espanya havia de ser republicana; foren molts els homes i dones que sacrificaren les seves vides en defensa de la legitimitat política de la República i amb aquest acte volem homenatjar la seva memòria, sense oblidar que aquesta, en molts casos, segueix menystinguda. Som un dels països del món amb més nombre de morts en fosses comunes, víctimes de la repressió ideològica de què foren objecte i el record dels quals ha estat destinat a l'oblit.

També hem de posar de manifest en un dia tan assenyalat com avui l'anacronisme d'una institució com és la monarquia i que encara és vigent al nostre país. Una institució que perpetua una concepció de l'Estat i de la societat que no es correspon als temps que vivim, que ens retrotreu a d'altres temps passats i que no representa la voluntat popular. Per això defensem la República com a forma d'organització de l'Estat en què els càrrecs que el representen siguin únicament i exclusiva elegits pel poble i com a eina per a la fraternitat entre les nacions i pobles que conformen Espanya.

Així, amb l'anhel de canvi a l'esperit, exaltant els valors suprems de la lluita per la justícia social i la igualtat i posant en valor el llegat de tots aquells que lluitaren per la defensa de la legitimitat democràtica i les il·lusions transformadores d'aquell 14 d'abril injustament destruïdes per la imposició del feixisme, nosaltres, col·legials del Col·legi Major Universitari Ramon Llull reivindiquem solemnement la República en el dia en què fou proclamada.

Visca la República!